JAUME ROIG I SOR ISABEL DE VILLENA


(...) No hi ha dubte que l'Espill, del mestre Jaume Roig, [1] ocupa un lloc ben destacat dins l'espessa i vigorosa tendència misògina de la literatura europea medieval. Com deia Morel-Fatio, el llibre del metge valencià no desmereix gens ni mica al costat del Corbaccio o del Matheolus, de les Quinze joies du mariage o de l'obra de l'Arxiprest de Talavera. [2] La destresa narrativa,l'acuïtat de l'observació realista i el metòdic rigor satíric, que Roig desplega en el seu llarg poema, fan de l'Espill un dels textos més vius i atraients del gènere, i el lector curiós dels nostres dies encara pot acudir a les seves pàgines amb la seguretat d'obtenir-ne amables satisfaccions i venturosos entreteniments.[3] Però, tant com això, tant com el seu estricte valor literari, un altre fet contribueix a la particular significació de l'Espill : la circumstància de quedar-hi assumits, en totes les facetes i amb una energia excepcional, els grans tòpics antifemenins de l'Edat Mitjana. No diré que la ginecofòbia de l'Espill superi la dels altres i més famosos llibres contra les dones escrits en aquells segles: si fa no fa, tots tenen un fons, i sovint unes fonts, comuns, en el seu entrellat doctrinal. Tanmateix, serà difícil de trobar-ne cap, em sembla, que excedeixi el de Roig en la seva contundència rabiüda i en la inflexibilitat dels judicis i de la visió.Per al propòsit que anima les notes presents, és aquest darrer aspecte el que m'interessa subratllar. I la veritat és que, per fer-ho, només caldria obrir el llibre a l'atzar i transcriure'n qualsevol pas- satge. D'un cap a l'altre, l'Espill està constituït per una acumulació continuada d'acusacions ultratjants, d'arguments insidiosos i d'anècdotes macabres, convergida sobre les dones. La virulència pròpia del moralista, alimentada potser per algun ressentiment personal que desconeixem, l'exercita Roig amb una desimboltura exhaustiva, i li dóna forma en un clar designi caricaturitzant. Tota sàtira, en efecte, s'origina en una decisió ètica més o menys profunda, i Roig entronca la seva amb algunes idees centrals de la tradició eclesiàstica cristiana, en les quals la dona és considerada causa del primer pecat i causa així mateix de gairebé tots els altres pecats. L'Espill s'ha publicat també sota les denominacions de Llibre de les dones i Llibre de consells: [4] tots tres títols són, en definitiva, prou reveladors. Jaume Roig en escriure un al.legat tan tenebrós contra les dones, l'adreça als homes per tal d'aconsellar-los explícitament que les evitin, i per tal d'oferir-los com un mirall el relat de les seves desafortunades aventures matrimonials. [5] Tot plegat fa que l'obra es mantingui en una tensió exasperada d'invectives i de maledicència, solament interrompuda en el moment de fer l'elogi de la Mare de Déu.