(...) No hi ha dubte que l'Espill,
del mestre Jaume Roig, [1]
ocupa un lloc ben destacat dins l'espessa
i vigorosa tendència misògina
de la literatura europea medieval. Com deia Morel-Fatio, el llibre del metge valencià no desmereix gens ni mica al costat del Corbaccio o del Matheolus,
de les Quinze joies
du mariage o de l'obra de l'Arxiprest de
Talavera. [2]
La destresa narrativa,l'acuïtat de l'observació
realista i el metòdic rigor satíric, que Roig desplega en el seu llarg poema, fan de l'Espill
un dels textos més vius i atraients del gènere, i el lector curiós
dels nostres dies encara pot acudir a les seves pàgines amb la seguretat d'obtenir-ne amables satisfaccions i venturosos entreteniments.[3] Però, tant com això, tant com el seu
estricte valor literari, un
altre fet contribueix a la particular significació
de l'Espill : la circumstància de
quedar-hi assumits, en totes les facetes i amb una energia excepcional, els grans tòpics
antifemenins de l'Edat Mitjana. No diré que la ginecofòbia
de l'Espill superi
la dels altres i més famosos llibres contra
les dones escrits en aquells
segles: si fa no fa, tots tenen un fons,
i sovint unes fonts, comuns, en el seu entrellat doctrinal. Tanmateix, serà difícil de trobar-ne cap, em
sembla, que excedeixi el de
Roig en la seva contundència rabiüda
i en la inflexibilitat dels
judicis i de la visió.Per
al propòsit que anima les notes presents, és aquest darrer aspecte
el que m'interessa subratllar.
I la veritat és que,
per fer-ho,
només caldria obrir el llibre a l'atzar i transcriure'n qualsevol pas- satge. D'un cap
a l'altre, l'Espill
està constituït
per una acumulació
continuada d'acusacions ultratjants,
d'arguments insidiosos i d'anècdotes
macabres, convergida sobre les dones. La virulència pròpia
del moralista, alimentada potser per
algun ressentiment personal
que desconeixem, l'exercita
Roig amb una desimboltura exhaustiva, i li dóna forma en un clar designi caricaturitzant. Tota sàtira, en efecte, s'origina en una decisió ètica més o menys profunda, i Roig entronca
la seva amb algunes idees centrals de la tradició eclesiàstica
cristiana, en les quals la dona és
considerada causa del primer pecat i causa així mateix de
gairebé tots els altres pecats. L'Espill s'ha publicat també sota les denominacions
de Llibre de les dones i Llibre de consells:
[4] tots tres títols són, en definitiva, prou reveladors. Jaume Roig en escriure un al.legat tan tenebrós
contra les dones, l'adreça als
homes per tal d'aconsellar-los explícitament
que les evitin, i per tal d'oferir-los com un mirall el relat de les seves desafortunades aventures matrimonials. [5] Tot plegat
fa que l'obra es mantingui
en una tensió exasperada d'invectives
i de maledicència, solament
interrompuda en el moment
de fer l'elogi de la Mare
de Déu.