Des del mateix moment en què vam conèixer la notícia inesperada de la mort de Joan Fuster, la nostra Universitat, com la Generalitat Valenciana i com moltes altres institucions, va expressar oficialment el dol que això ens produïa. D'una banda, les enormes dimensions de la seua personalitat intel lectual i la influència del seu pensament en la societat valenciana contemporània, eren factors que ens obligaven a fer públic el nostre deute de gratitud amb ell. D'un altre costat, més particular, havíem de recordar com, feia uns pocs mesos, el 29 de febrer, i com a president de la Fundació Huguet, Fuster lliurava el nomenament de "valencià de l'any" a la Universitat Jaume I, amb unes paraules d'encoratjament per al nostre treball que tots li vam agrair. Podíem recordar també com, el 6 de maig, l'havíem visitat a la seua ciutat de Sueca, per demanar-li que participara en les Jornades sobre Normes i Normalització Lingüística amb les quals commemorarem al desembre pròxim el 60è aniversari de les Normes de Castelló. Gràcies en bona part als arguments persuassius del professor Arcadi Garcia, bon amic seu, Fuster va acceptar de participar en la commemoració, malgrat que defugia constantment invitacions com la nostra. Hi havia, així, moltes causes d'abast col lectiu perquè desitjàrem fer present la nostra tristesa per la mort del gran escriptor. Hi havia també, per a molts de nosaltres, causes més íntimes, personals, que ens duien a projectar i realitzar actes d'homenatge pòstum. Entre ells, la publicació d'aquesta antologia d'estudis d'història cultural, i la concessió de la primera Medalla de la Universitat Jaume I, tal com fou acordat per l'Equip de Govern i per la Junta Consultiva de la Universitat, pocs dies després de la mort de l'escriptor.
Ara ja, desaparegut Joan Fuster, ens queda l'obligació moral de continuar treballant per les idees d'amor apassionat a la cultura, de fidelitat a la pròpia terra i a la nostra llengua, per les idees de rigor en el pensament i de total disposició al debat, a la revisió de problemes, que tan decididament va mantenir sempre aquest magnífic escriptor del nostre segle. Ens queda també, en allò que la nostra institució puga fer, el deure de contribuir al coneixement i a la perpetuació del seu llegat intel lectual i literari, perquè les generacions valencianes del futur es reconeguen com a part d'un poble caracteritzat per trets històrics, lingüístics i culturals que són irrenunciables.
Per la força del seu pensament, per la punxant i apassionada energia del seu estil, els abundantíssims escrits publicats per Joan Fuster han marcat, en la història valenciana dels darrers trenta anys, una empremta innegable i fecunda. Aquesta antologia és una bona mostra del rigor i de l'habilitat expositiva del nostre autor, malgrat ser una selecció feta sobre treballs aparentment reservats a especialistes. La sagacitat de l'autor, la profunditat de la seua visió troben en tots aquests temes del passat elements que interessen a qualsevol persona culta de l'actualitat. No hem d'oblidar, en definitiva, que molts anys de col laboració amb la premsa periòdica, com a columnista, ensenyaren a Fuster que cal no perdre mai de vista que la primera obligació de l'escriptor és fer-se llegir.
I, finalment, potser haurem d'assenyalar els profunds lligams de l'obra fusteriana amb tota una línia de pensament que té les arrels en la millor filosofia clàssica i que s'ha desenvolupat durant segles a Europa, precisament a Europa -malgrat els contratemps i els conflictes de tota mena, malgrat les intoleràncies. És la línia dels pensadors no dogmàtics, defensors de la llibertat de pensament i d'expressió, de la llibertat per a examinar els problemes i per a opinar sobre ells, sense més límits acceptats que els que imposa, en cada circumstància, la recerca d'una o altra parcel la de veritat. Aquest enllaç entre la nostra cultura i el pensament europeu és una altra de les grans aportacions fusterianes a la nostra vida col lectiva recent i, per a l'esdevenidor, una altra de les lliçons que li devem i que per sempre més haurem de recordar.
FRANCESC MICHAVILA I PITARCH
Rector de la Universitat Jaume I